Les portes de st. Joan Baptista i de st. Joan Evangelista

  Com bé sabem en l'església d'Almenara hi ha dos portes d'accés al monumental immoble. Una situada als peus del temple i amb orientació Oest, en el carrer de l'Església. I una altra, en el transsepte, orientació Sud i que dona a la Pl. de l'Església. Aquestes portes, encara que tenen característiques semblants, tenen diferències que les doten un caràcter singular. I es que, cadascuna d'aquestes portes està dedicada a un sant.

Refugiats d'Almenara a Quart de les Valls

A partir de l'any de 1938, quant l'exercit sublevat entra en la Província de Castelló, molts veïns d'Almenara (igual que passà en altres pobles de la Província) hagueren d'abandonar les seues cases per marxar a zones o municipis considerats com no estratègics. D'aquesta manera, més d'un centenar de veïns és replegaren a Quart de les Valls per sobreviure ja que en aquest període, dit municipi va assolir la funció de poble receptor de refugiats i evacuats.

Teresa Doménech Royo amb la cultura. Donart 2019, Associació Cultural Falla La Palmera, Sagunt, 2019.

Teresa Doménech Royo va nàixer a Almenara (La Plana Baixa, Castelló), l'any 1957 en la casa número 9 del carrer de Dalt. Va ser la filla major de Vicenta Royo Bonet (natural d'Almenara) professora de costura i de Jaime Doménech Pitarch (natural de Benicàssim) ramader d'animals bovins.

El carrer de la Cisterna de la vila d'Almenara

L'aigua procedent de la font de Quart (Vall de Segó) transcorre per la séquia Major d'Almenara. Amb una trajectòria  direcció Nord-est, travessa la partida del Pla dels Molins, Alfara, sant Joan... fins adentrar-se a la població d'Almenara per el nomenat “carrer de la Cisterna”.

El carrer Molins d’Almenara

El carrer Molins d’Almenara (fig.1) és un dels carrers més destacat de la trama urbana pel fet de trobar-se en ell part del mur Nord de la muralla del segle XVI. Es conserven dos torres de la muralla: la torre dels Tirs (fig.3) en el centre del carrer i la torre de la Comuna (fig.4) en el cantó Nord-est mig ruïnada. Actualment a causa de la ubicació de la muralla, solament es disposen cases en la vora Nord del carrer.

El jaciment iber de la muntanya del Castell d'Almenara

Ubicació

El jaciment iber està situat sobre el vessant meridional de la muntanya del Castell d'Almenara, de 178m d'altura sobre el nivell del mar. És a dir, ocupa un punt de gran importància estratègica perquè domina la planura costanera i una ampla extensió de la plana Sud de Castelló. A més, es troba a pocs quilòmetres de Sagunt. En el jaciment de la muntanya del Castell s'ha trobat un assentament iber situat en la cima de la lloma i en part del vessant meridional, i una necròpolis pròxima. En aquest article ens centrarem en l’assentament.

Almenara a través de l'objectiu de Mario Guillamón Vidal

Ens proposem dedicar aquest breu article a Mario Guillamón Vidal (1924-1990)¹ un valencià que deixa la seua empremta a Almenara, ja que va immortalitzar la població en les seues fotografies realitzades aproximadament, entre els anys 60 i 77. 

La Cova del Cinquet

L'article anterior, en aquesta secció del Crònica d'Almenara el vam dedicar al jaciment d'època del bronze de la Corona. Com vam veure, es tracta d'un poblat en altura situat sobre aquesta muntanya tan pròxima a la població. No obstant, en aquesta nova publicació anem a parlar sobre la Cova del Cinquet, ja que va tenir relació amb aquest antic assentament.

El jaciment de la Corona. Edat del Bronze

En la part més alta de la muntanya de la Corona es troben restes de murs formats per pedres ciclopies que mostren que fa mil·lennis hi va haver un assentament d'un poblat pertanyen a l'edat del Bronze. El jaciment ha proporcionat restes materials de peces lítiques, ceràmiques, instruments elaborats amb ossos de fauna i útils de naturalesa metàl·lica.

La capella de la Sang del Palau del comte d'Almenara

La capella del palau estava situada en l'ala Est de l'antic palau senyorial d'Almenara. Aquest pertanyia a la família Proixita, senyors de la població de des 1292. El palau no es conserva actualment no obstant, sabem que se situava en el carrer Major davant de la Plaça de la Font. Dita capella estava consagrada a la Mare de Deu dels Desemparats. Però es nomenava vulgarment capella de la Sang ja que, era el lloc on es reunia aquesta confraria.