Almenara
Estel Bosó Doménech
Memòria Viva 12
Resum
Al desembre de 2019, Salvem l'Agüelet va organitzar una activitat cultural gratuïta, per difondre el valors del Castell d’Almenara entre els més menuts, què va consistir en la presentació del llibre i curt animat infantil titulat: «Almenara». L'obra i guió estan escrits per Estel Bosó, amb les il·lustracions de Gelu Porter i la correcció de textos de Violant Bosó. El llibret va adquirir viva gràcies al treball d'Anna Campos, amb l'ús de programes informàtics. La història està narrada per una xiqueta, Laia, que vivia en una alqueria. Ella explica perquè construir en el Castell, ja que de vegades, quan s’aproximaven vaixells misteriosos o cavallers armats pel camí principal, se encenien les alimares i tots hi pujaven a resguardar-se. De manera que el castell va adquirir molta importància i per això, el terme i, posteriorment, la vila medieval van rebre el nom l’Almenara.
Paraules Clau: acte cultural, associació salvem l’Agüelet, història Almenara,
Patrimoni cultural.
M. Carmen Morales, Ramon Royo, Lledo Royo, Estel Bosó, Neus Fenollosa, Tere Doménech, Gelu Porter, Carmen Sanonofre
Introducció
El 5 de desembre de 2019 Salvem l'Agüelet Associació per la defensa i difusió del patrimoni cultural d'Almenara va organitzar una activitat cultural per a difondre els valors del castell d'Almenara entre els més menuts. Aquesta va consistir en la presentació del llibre il·lustrat i del curt animat infantil titulat: «Almenara». La idea d'aquest esdeveniment estava centrada en difondre ells valors culturals, la història i la funció del castell d'Almenara per a tots els públics, però en especial el públic infantil. I quina millor manera de fer-ho que a través d'una pel·lícula i un llibre infantil?
Neus Fenollosa i Laia
Gelu Porter i Estel Bosó
Neus Fenollosa i Laia
Gelu Porter i Estel Bosó
Almenara
L'obra i guió els va escriure Estel Bosó, amb les il·lustracions de Gelu Porter i la correcció de textos de Violant Bosó. El llibret a pres vida gràcies al treball d'Anna Campos seguint el guió del llibre. Una col·laboració molt especial a sigut la de Neus Fenollosa Gallardo, alumna del CEIP Joan Carles I de la classe de segon d'infantil. Neus ha fet el doblatge de Laia, la protagonista que conta la història. Conjuntament, en la producció hi han col·laborat desinteressadament els membres de l'associació: Ana Isabel Muñoz Ferrer en l'elaboració del cartell; Pere Hormigos en difusió; Carmen Sanonofre i Teresa Doménech Royo en traducció, Ramon Royo, Lledó Royo, Sergio Ferrer i M. Carmen Morales en la producció executiva.
 |
Cartell
Junt amb el llibre i el curt es va dissenyar una exposició titulada: «Almenara making of» en la qual s'explicava com s'havia creat el llibre i el curt. La mostra va estar exposada tot el mes de desembre i gener a la sala d'exposicions de la Biblioteca Municipal d'Almenara. Després, ha passat itinerant al CEIP Joan Carles I d'Almenara, amb la idea d'exposar-la també a l'escola infantil i seguir d'itinerant en altres espais semblants.
Neus Fenollosa i Laia
És per això que «Almenara Making of» s'estructura en tres parts. La primera, amb el títol «Documentació», se centra en les fonts històriques i bibliogràfiques que hi ha sobre aquesta fortalesa. Documents que ens permeten conèixer la història i també, la tècnica constructiva del castell. La segona part, anomenada «Guió», mostra el primer esborrany amb dibuixos elaborat per E. Bosó. I la tercera part, «il·lustracions», presenta les deu escenes realitzades per l'artista Gelu Porter. Que han sigut utilitzades en els dibuixos del llibre i també, en les escenes per elaborar el curt.
 |
Taller didàctic
Exposició Almenara making of, Sala de la biblioteca d'Almenara
L'exposició s'acompanyava d’un taller didàctic on tots els xiquets i xiquetes podien endur-se a casa el castell d'Almenara. Una activitat plàstica on podien retallar el castell i els personatges: Jaume I, Violant d'Hongria, Laia, soldats, llauradors, pastors, etc. per a jugar amb les escenes i personatges més destacats.
Taller didàctic Almenara
Taller didàctic Almenara
Història
La història del llibre i curt està narrada per una xiqueta, Laia, la nostra protagonista. Ella ens explica perquè actualment el municipi rep el nom d'Almenara. I justament té l'origen en les torres almenares del castell. Torres que tenien la funció d'avisar a la població de tot el terme de la possible arribada d'intrusos, de perill …. Concretament, en la història, Laia viu en una alqueria i ens narra com vivien en aquelles alqueries distribuïdes pel terme. Explica com, entre tots, aprofiten els recursos hídrics, les fonts naturals de la zona, per regar les zones l'horta. Entre tots els habitants, els seus familiars i familiars d'altres masos i alqueries construïren la séquia Major per dur aigua als nuclis de població i regar les parcel·les de cultiu. A més, la ramaderia era important en l'economia de les famílies de la zona. I apareixen diverses escenes de com cuidaven els animals i també, com els treien a pasturar per les zones de bovalar (zones específiques per a treure el ramat boví i oví).
Laia ens narra com un dia decidiren construir el castell al cim de la muntanya. En un lloc estratègic destacat de la Serra d'Almenara (que forma part dels últims contraforts de la serra d'Espadà) i al costat de la important via de pas que comunicava Barcelona en Cadis, coneguda con la Via Augusta. Els pedrapiquers i manobres feren una gran feina treballant en la fortalesa, en construir les torres almenares i els diversos recintes fortificats del castell. Entre ells, El raval, l’albacar i la celòquia. Dins del recinte hi feren els aljubs per emmagatzemar aigua de pluja, recurs que era necessari per a poder mantenir la població resguardada a l'interior de la fortalesa en cas de setge. D'aquesta manera construïen les torres de Bivalcadim i de Borgamuza, les quals s'encenien quan venien cavallers armats al trot i al galop pel camí principal. O també, quan albiraven vaixells misteriosos amb vent de Tramuntana pel litoral. El curt i el llibre acaben amb l'entrada de Na Violant d'Hongria, Jaume I i la seua cort en el castell d'Almenara, en Pasqua de l'any 1238. Un poc abans de la conquesta de la capital del regne de València. De manera que, el castell va adquirir molta importància i per això, el terme i posteriorment, la vila medieval, reberen el nom d'Almenara.
En conjunt, s’ha intentat transmetre d'una manera simple, el mode de vida dels habitants musulmans que construïen en castell. A tall d'exemple, en la il·lustració es veu la serra d'Almenara, el camí principal d'accés la zona litoral i la vall Nord amb les alqueries de la Llosa i Xilxes i la vall Sud amb les alqueries d’Almenara, les quals es distribuïen en diversos assentaments per tot el territori.
Les cròniques d’al-Idrisi i d’al-Razi (segles X i XI) descriuen que la zona es troba poblada d'alqueries amb cultius arboris i horta ben cuidada i irrigada amb canalitzacions. Es remarca la riquesa de la terra per la l'agricultura i la gran variació de cultius de tota classe de fruits i uns altres productes, com per exemple, el safrà amb els quals es comerciava arreu del món. Detallen la riquesa de la seua agricultura, el que equival a dir la importància de l'economia local. Dita informació apareix sintetitzada en el curt amb el treball continuat de llauradors i llauradores que treballen durant tot el cicle del cultiu (rastellen, planten, cullen el producte, etcètera). I amb parcel·les, regades amb aigua prové provinent de la séquia mare.
La crònica de Jaume Primer ens parla més de la importància de l'agricultura i de la ramaderia entre els pobladors musulmans d'Almenara. Perquè per a signar el pacte de capitulació del castell d'Almenara, Jaume I va negociar amb l'alfaquí (expert en jurisprudència) i un musulmà poderós, en qualitat de representants de l'aljama d'Almenara. Aquests digueren a Jaume I que podien donar-li el castell de l'Almenara. A més li comentaren que quan la resta de fortaleses s'assabentara que Jaume I havia pres possessió del castell d'Almenara, tota la terra des de Terol fins a Tortosa es rendiria. Però a canvi d'aquest servei, els hauria d’atorgar un gran bé. Així que demanaren a En Jaume que a cadascun dels qui estaven de part d'ell i els seus parents, els donaran nou hectàrees de terra per a cultivar. A més, de 90 hectàrees de terra que havien segut dels albeguer, és a dir, persones emigrades fugides, possiblement per la inestabilitat del moment. Sol·liciten també, per a repartir-se, dues-centes vaques i mil caps de bestiar entre ovelles i cabres i a més, vestits de color grana per a 40 dels seus parents i dos cavalls per als dos representants. Amb l'objectiu de mostrar la importància de la ramaderia en creat dues escenes diferents d'una banda una escena amb un pastor guardant del ramat boví al bovalar, zona delimitada per a la pastura. I d'una altra, amb la convivència i cura dels animals en una de les alqueries.
A continuació, en escoltar aquesta proposta capitulació, En Jaume va quedant molt contenta i els va preguntar quin dia tindria el castell. Els representants contestaren que l'avisarien quan haguera de venir. Una vegada acordat el pacte Jaume Primer va caçar a la marjal una grua amb els seus falcons i la regalà viva com a present als dos representants, atenent els costums musulmans a l'hora de sacrificar un animal per a menjar. Per mostrar aquest capítol de la crònica, s'ha plasmat en el curt una imatge de la zona de marjal, la zona famosa i amb aigua molls on entra planejant una grua, alhora que passa un grup d'ànecs després d'un dia de pluja .
En efecte un bon dia el castell és d'acabar de construir i va adquirir les funcions de punt de domini i defensa del districte d'Almenara. Lloc des d’on exercir el control militar fiscal administratiu o polític de tot el districte. Aquest control s'aconseguia, per la seua ubicació sobre un relleu muntanyós de difícil accés, la muntanya del Castell, i sobre la via Augusta zona obligatòria de pas. A més funcionava com a lloc de refugi dels nuclis de població musulmana, alqueries i masies que s'assentaven a la vall. Encara que algunes també, comptaven amb sistemes de defensa com ara muralles, torres, etcètera. Al castell es poden distingir tres zones: una per a residencia de les persones encarregades de la defensa de la celòquia o alcassaba. Una altra, per a albergar provisionalment i en moments de perill, els habitants del voltant anomenada albacar. I una última, que era habitada de manera contínua el raval o medina. Aquest castell te dues torres almenares annexes, amb la funció de protegir i de comunicar missatges a través de fogueres, sobre l'aproximació d'un possible enemic. Per a il·lustrar-ho hem presentat una part del complex amb una escena que dona importància als aljubs de l'interior del recinte i al fons destaca la celòquia i la torre de Bivalcadim. Particularment, s’ha plasmat l'aljub situat en l’albacar en direcció a la torre Borgamuza i em dones que omplin cànters aigua i es dirigeixen cap al Raval.
D'altra banda una de les últimes escenes és l'entrada de la reina Violant d'Hongria al castell d'Almenara. Aquesta imatge fa al·lusió a la Pasqua de 1238. Conquerida la plaça, el rei va enviar En Pere Ramon a Borriana pels draps color grana i a dos soldats per la reina Na Violant, que es trobava també a Borriana. El rei Jaume I, no menjaria fins que ella arribara per celebrar l'obtenció del castell junts. La reina es va quedar al castell d'Almenara fins passada la Pasqua i fins a la capitulació de la ciutat de València, on va estar el present.
Conclusió
Comptat i debatut la realització d'aquest projecte titulat «Almenara» ha sigut una experiència molt satisfactòria, gràcies al treball d'un bon equip, hem pogut transmetre la història del castell d'Almenara, a un públic infantil perquè coneguen els valors culturals i històrics d'aquest BIC, que encara avui descansa sobre la població. Perquè conèixer és el primer pas per a valorar el nostre patrimoni municipal i procurar-ne la seua salvaguarda.
curt animat "Almenara": https://youtu.be/9l589UeZ7Ug
 |
| P Períodic Mediterráneo: El castillo de Almenara digno de película (y libro) |
