El jaciment de la Corona. Edat del Bronze

En la part més alta de la muntanya de la Corona es troben restes de murs formats per pedres ciclopies que mostren que fa mil·lennis hi va haver un assentament d'un poblat pertanyen a l'edat del Bronze. El jaciment ha proporcionat restes materials de peces lítiques, ceràmiques, instruments elaborats amb ossos de fauna i útils de naturalesa metàl·lica.

Article Crònica d'Almenara

La Corona és un tossal ubicat dins del terme municipal d'Almenara, que forma part dels contraforts més orientals de la Serra d'Espadà. Dit tossal se situa entre la muntanya de la Corralissa al nord-oest i la Pampa i la carretera comarcal a la Vall d'Uixó a l'est. Al vessant nord del tossal s'ubica el barranc de Talavera, situat a la zona Trascastell i la població d'Almenara al seu sud-est. Actualment en els seus vessants poden trobar parcel·les de garroferes al nord i tarongers en la part sud. Des del seu cim, el camp visual cap a La Plana, queda minvat pels tossals de Xilxes, encara que sobre els 20º graus es divisa el poblat de Santa Barbara (la Vilavella), el més important de la comarca. Al sud-oest se situa el camp de Morvedre, als 215 º el poblat dels Pics dels Corbs.

La Corona de 97m d'alçada, te una configuració geològica en forma d'altiplà circular, que possiblement a donat pas al seu topònim actual. La cima del tossal s'alça per un precipici calcari grisenc en el seu vessant de migdia i ponent d'uns 13m de paret. Cosa que impossibilita l'accés per aquesta part, i amb una pendent de 45º pel vessant nord. La muntanya de formació triàsica està composta de maresma roja amb una formació de calcita en la seua part inferior. Zona per on transcorre una corrent d'aigua subterrània que desemboca a l'Estany i la marjal d'Almenara. No obstant, en la part superior tornem a trobar pedra calcària.

Les societats que visqueren durant l'edat del bronze començaren a realitzar útils de naturalesa metàl·lica, que va millorar l'adquisició de tot allò que en el seu entorn, on habitaven, es podia captar. La incorporació de l'ús dels metalls en aquestes societats, va ser un salt enorme que canvia el model de vida, els assentaments i inclús els models de soterraments. En sols 2000 anys, la metal·lúrgia es va convertir en un fort accelerador del ritme de producció cultural. Una evolució que des de començaments del III mil·lenni abans de la nostra era, es va desenvolupar en el complicat panorama que devia d'oferir el mon de l'edat del bronze. Els fabricants d'objectes de cobre provocaren la troballa de minerals amb una composició que permetera millorar la qualitat dels productes. Aquest desenvolupament tecnològic va fer que, poc a poc, el metall fora més demandat per un número cada vegada major d'usuaris. I no sols en forma d'adorns personals o armes que denotassen la importància social dels seus posseïdors. Sinó també, en forma d'instruments i ferramentes que per la seua major efectivitat i el seu possible reciclatge, potenciaven el rendiment d'altres produccions industrials. De manera general el coure va ser el primer material que els metal·lúrgics van aprendre a treballar. El descobriment de les millores del cobre, per mitjà del seu aliatge artificial a l'estany amb la conseqüent obtenció del bronze. Junt amb altres avanços, com la fosa en motlles cada vegada més complexos, van suposar un fort impuls per a la industria metal·lúrgica. La qual cosa, va provocar la multiplicitat de la varietat dels productes i l'extensió dels usos del metall a distintes esferes: com la domèstica, l'artesana o la bèl·lica. A més, l'ús dels metalls permetia per primera vegada, canviar aliments o objectes peribles per metalls que no ho eren i que a més, mantenien el seu valor. Aquest factor va comportar un canvi important en els models de l'economia d'aquestes societats.

Exemple de forn metal·lúrgic de l'edad del bronze. Reconstrucció del Muesu de Prehistòria de València.

Instruments de bronze, d'esquerra a dreta trobem: fletxes, destrals de taló, llances, espatules. En la part posterior es poden vore diversos motles per la fundició. Museu de Prehistòria de València.

L'edat del bronze es divideix en Europa en: edat del bronze antic entre 1800 ane al 1500 ane; bronze mitjà del 1500 ane al 1200 ane i Bronze final del 1200 ane al 700 ane. Va ser un període que està caracteritzar per una gran diversitat entre assentaments de les distentes zones geogràfiques, en el grau de desenvolupament social, cultural o de tradicions. Igualment, en el grau d'us de les noves tecnologies. Però també, en el grau d'allò que entenem per civilització. L'etapa que va succeir al bronze, és la coneguda com l'edat del ferro. Període al que pertanyen els jaciments ibers, també localitzats en el nostre municipi.

El jaciment de la Corona es data entre el bronze antic i mitjà. I les seues restes materials ens indiquen superficialment com vivien aquests habitants en el nostre municipi fa milers anys. Sabem que es tractava d'un grup amb una jerarquia social, que van necessitar de potents sistemes de fortificació amb blocs de pedres ciclopies, per defensar-se altres grups. Amb una economia principalment camperola, més avocada a l'agricultura i la ramaderia. No obstant açò, desconeixem quines tècniques utilitzaven o quins aliments cultivaven. Tampoc sabem, si practicaven o no la transhumància. Malgrat aquestes carències, si coneixem que el seu grau de desenvolupaments es va veure modificat per la introducció de l'ús dels metalls i el comerç, entre si i amb altres societats.

Dibuix de ceràmica trobada en el jaciment del bronze de la Corona, Almenara. Elaborat per Norberto Mesado Oliver

Exemple del mateix del tipus de ceràmica que gemina en dos gots trobada a Almenara i representada en el dibuix. Museu de Prehistòria de València

El jaciment de la Corona ha proporcionat destrals polides, braçalets d'arquer i puntes de fletxa d'aletes. Dins dels materials lítics destaquen els fragments de fulles de secció triangular o trapezoïdal, de sílex blanc o gris. També, un fragment de talo de destral polida sobre basalt. Així com l'extrem distal d'altra peça similar sobre fibrolita. Aquestes peces mostren la jerarquització d'una classe guerrera i també, la importància de la caça per l'economia dels habitants d'aquest assentament. Junt aquests materials, el jaciment a proporcionat abundants dents de corbella, utilitzades per segar. Ressaltem dos dents de corbella amb patina, sobre un suport de sílex blanc translúcid i opac. En l'assentament s'han trobat molins, utilitzats per l'obtenció de farina. Aquests objectes proporcionen informació sobre l'economia, basada en l'agricultura. Encara que, es desconeixen quins eren els instruments per la llaura o els mètodes de sembra utilitzats. Fora com fora, el que si que esta clar, es que els aliments obtenguts en l'agricultura serien de manera general, emmagatzemats a l'interior dels respectius habitats i s'usarien els recipients més voluminosos. En referència a aquests recipients, destaca la troballa de 12 unitats de ceràmica amb tests erosionats, de fangs de maresma rogenca del propi tossal. Amb la característica de tenir galbes de colls verticals amb llavis romos. A més, la ceràmica es troba decorada amb cordons digitats i fines bandes de menuts segments verticals incisos. També s'han trobat recipients de suport, entre ells distingim un que gemina en dos gots i un vol hemisfèric. D'altra banda, s'han trobat restes de fauna domèstica. Probablement, es van usar aquests fragments d'ossos per la realització de punxons sobre canyes d'os.Possiblement usat pels cabells femenins. I també, han aparegut algunes espàtules. Aquestes peces proporcionen informació sobre la importància de la ramaderia o el domini sobre la fauna domèstica.

Molí edat del bronze. Museu de Prehistòria de València.

Reconstrucció d'un habitatge del bronze

En el terme municipal d'Almenara s'han trobat més jaciments de l'edat del bronze. Particularment, destaca la desapareguda fortificació de pedres ciclopies situada en el cim de la muntanya Blanca. Zona pròxima al parc natural dels Estanys. Així com, el jaciment de la cova del Cinquet, situada en la vessant sud de la muntanya del Castell. En concret, baix de la torre Borgamuza, coneguda vulgarment com l'Agüeleta. Dos jaciments que indiquen junt al recinte de la Corona, com era la ocupació del territori en Almenara en aquest període.